RECOMANACIONS PER A L'ESTIU EN VALENCIÀ I EN CASTELLÀ

ACÍ TENIU activitats divertides per jugar i aprendre valencià. Clicant en aquest pòster: L'estiu en valencià 

Lectura recomanada: Heli Argilés i els misteris d'aigua, Esther Climent Gosp

Totes les ciutats amaguen secrets profunds, però poques persones els coneixen. Una d’elles és Heli Argilés, una jove estudiant de l’Acadèmia Secreta d’Enigmes, Guisats, Espantacriatures i Llegendes. De la seua mà, ens endinsarem la València més misteriosa i descobrirem com d’important és l’aigua que corre pel Túria i que batega a l’Albufera.

PRÀCTIQUES: Per entrenar-se durant aquest estiu amb audiovisuals, lectures, música, cliqueu en les següents webs:

Recursos per a practicar valencià en Internet 

À Punt Mèdia 

iCat, la ràdio inquieta

Vols entretindre't alhora que aprens valencià?

Ací tens una llista de jocs gratuïts per a aprendre valencià jugant. Clica en l'enllaç per a accedir als continguts.

🔻Jocs de llengua🔻
🔗 Enjogassa’t, joc en línia per a aprendre valencià per nivells (apte per a diferents dispositius): https://buff.ly/35UuECw (Diputació de València)
🔗Pràctic, programa amb activitats d’aprenentatge autocorrectives: https://buff.ly/2zvsOvU (Generalitat Valenciana)
🔗 Jugallengua, joc de preguntes i respostes sobre llengua: https://buff.ly/3coRR29 (Generalitat Valenciana)

🔻Jocs diversos🔻
🔗 Trivinet, joc en línia de preguntes i respostes: https://buff.ly/2WQkT4i (TriviNet)
🔗 Preguntados, joc multijugador de preguntes i respostes (cal triar l’idioma en ‘Configuració’): https://buff.ly/2T27cht (PEGI 3)
🔗 Apalabrados, joc multijugador per a formar paraules (cal triar la llengua en ‘Configuració’): https://bit.ly/2zCeSAk (PEGI 3)
🔗 ScrabbleD, joc de tauler lingüístic personalitzable contra l’ordinador o altres jugadors : https://bit.ly/3dIc0k4 (disponible en Softcatalà)
🔗 Word Challenge, joc de paraules amagades (cal triar la llengua en ‘Configuració): https://bit.ly/2Wq90mA (PEGI 3)
🔗 Sopa de lletres, amb 15 temàtiques i 6 nivells de dificultat (cal triar la llengua en ‘Configuració’): https://bit.ly/2SZ65Pw (PEGI 3)
🔗 Sebran, minijocs educatius per aprendre lletres i nombres (4-9 anys): https://bit.ly/3dDwEll (disponible en Softcatalà)

🔻Minijocs televisius🔻
🔗 Els Bíters, aplicació mòbil amb jocs i accés directe als vídeos de la La Colla: https://apple.co/3dBGjso [IOS] o https://bit.ly/2WKzcHi [Android] (À Punt)
🔗 Jocs del Club Super3, minijocs en línia: https://bit.ly/35WGvA2 (TV3)

REVISIÓN DE CASTELLANO

Clica en los siguientes enlaces para hacer actividades:

• Repaso y profundización para 1º ESO 
• Ejercicios de Gramática interactivos. Clases de palabras. Léxico y semántica

LECTURAS RECOMENDADAS PARA EL VERANO EN CASTELLANO:

- Capitanes intrépidos, de Kipling. 

 - Momo, de Michael Ende.

 - La isla del tesoro, de Stevenson.

Otras propuestas de lecturas: Los mejores libros para adolescentes

Autoavaluació i propostes de millora

Feu la valoració dels àmbits contestant el següent qüestionari

Ruta pel Cabanyal

Coneguem la història del nostre barri a través dels seus carrers amb les antigues barraques, els edificis modernistes, els murals i grafits.

Preparem un itinerari pels carrers del Cabanyal-Canyamelar i el seus voltants assenyalant-lo en un mapa de Google. 

1r) En grups de 2, triareu un destí del mapa i busqueu informació sobre el que hi trobarem: quin personatge dona nom al carrer o als murals, quin estil o tipus d'edifici obervem. Podeu triar entre els següents:

• Carrer d'Escalante: Jiménez i Adrián Lacuerda
• Carrer de la Barraca: Mural Josefina Castellví: Malak i Camila
• Biblioteca Municipal Casa de la Reina: Camen i Sara
• Observatori del Canvi Climàtic: Leyre i Paula
• Cases modernistes del C/ del Mediterrani: casa de l'os, núm.  31, 37: Sofia i Cristian
• Edifici Veles e Vents: Adrián M. i Andrea
• Llotja de pescadors i fàbrica de gel: Quiles i Pons
• Atelier dels bous: Alejandro i Aitor
• Barraques: Mario i Marc
• Carrer de Tramoyeres: Mural de Sofia Kovalévskaia: David

2n) Creeu un codi QR amb aquesta informació i l'imprimiu.

3r) Presentació a classe de la informació que heu inclòs al mapa per tal de concretar l'itinerari.

4t) Realització de la ruta pels carrers seleccionats dilluns 14 de juny. Durant la ruta, penjareu en Instagram les vostres imatges (fotos i vídeos) amb l'etiqueta #cabanyalserpis. Creeu un compte amb el @ de l'Institut i poseu-li un nom al vostre grup que es corresponga amb el vostre destí en el barri. Entrevistareu a algun vianant per preguntar-li què sap sobre les cases o els murals que hi han. Compartireu amb ell si vol el QR amb la informació que heu seleccionat. Pegareu el codi QR al costat de la casa o el mural per a què qui vulga la puga consultar.

Blasco Ibáñez, en la seua novel·la Flor de mayo de 1895 ens va deixar la següent descripció del Poble Nou de la Mar, hui Cabanyal-Canyamelar: 

"Amontonábase en el fondo los edificios del Grao, las grandes casas donde están los almacenes, los consignatarios, los agentes de embarque, la gente de dinero, la aristocracia del puerto. Después, como una larga cola de tejados, la vista encontraba tendidos en línea recta el Cañamelar, el Cabañal, el Cap de França, masa prolongada de construcciones de mil colores, que decrecía según se alejaba el puerto. Al principio eran fincas de muchos pisos y esbeltas torrecillas y en el extremo opuesto, lindante con la vega, barracas blancas con la caperuza de paja torcida por los vendavales."

Per saber més sobre la història del Cabanyal, podeu consultar aquesta web i fer un resum de la història i del tipus d'estil arquitectònic de les cases del modernisme popular: Cabanyal històric

Alguns edificis singulars del Cabanyal que podem fotografiar durant la ruta:

No hem d’oblidar-nos d’altres edificis que han format part del patrimoni del Cabanyal i que últimament s’han salvat de l’espoliació a què ha estat sotmès el barri. Es tracta  de la Casa dels bous i de la Llotja del peix, el Casinet, l'antic escorxador, la Fabriqueta (edifici en el qual es venien licors a la menuda), l'actual Biblioteca de la Reina i el Museu de l’arròs, la casa de Blasco Ibáñez. Les torres Miramar (com la del C/Escalante, 205) foren construïdes sobre els habitatges, des de les quals es podia veure la mar, tot i que no eren torres de caràcter defensiu. Servien històricament per a portar a terra notícies dels pescadors, abans que arribaren les barques, notícies de tornada per als familiars i de peix per al mercat. 

Les llengües romàniques

 QUÈ SÓN LES LLENGÜES ROMÀNIQUES? PER QUÈ S'ANOMENEN AIXÍ?

L’adjectiu romànic és una derivació lèxica del topònim Roma. Aquesta ciutat, pels volts del segle I a. C., va crear tot un imperi que constituïria una nova civilització. Progressivament, Roma va anar eixamplant les seves fronteres i expandint la romanització, és a dir, el procés d’imposició o d’adaptació segons els casos de les estructures polítiques, socioeconòmiques i culturals del poble romà, mitjançant instruments eficaços com ara l’exèrcit o l’administració. El màxim exponent de la romanització va ser la llengua llatina.

Les llengües que deriven del llatí s'anomenen llengües  romàniques o neollatines. Arran de la caiguda de l'imperi romà (segle V), el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris que el constituïen es va anar fragmentant fins a donar origen a les llengües romàniques, que es considren ja formades entre els segles VIII i X.  Actualment, les principals llengües romàniques són 9: 

- Castellà

- Català

- Francès

- Galaicoportuguès (gallec i portuguès)

- Italià

- Occità (i aranès, una varietat de l'occità)

- Romanès

- Romanx o retorromànic

- Sard

Hi ha altres llengües romàniques, molt minoritàries, que no s'han arribat a consolidar: l'asturià o bable, l'aragonès o fabla aragonesa i el francoprovençal (llengua de transició entre l'occità i el francès). D'altres no han arribat fins als nostres dies: és el cas del dàlmata (parlat a la costa adriàtica de l'actual croàcia), que es va extingir el 1898 quan va morir el seu darrer parlant, Antoni Udina.

L'estatus de les llengües romàniques és molt variat. Algunes són oficials en els seus respectius estats (portuguès, castellà, francès, italià i romanès), d'altres són cooficials (català i gallec a Espanya, romanx a Suïssa) i la resta tenen serioses dificultats per sobreviure.

Les llengües romàniques, en virtut del seu origen comú, tenen moltes semblances entre sí. 

Semblances de família: Com a «filles» del llatí, les llengües romàniques són «germanes» i tenen un aire de família, que és molt fàcil d'observar en el vocabulari. Fixa-t'hi:

Ara bé, aquestes llengües «germanes» de vegades han seguit la «mare» per camins diferents. 

Per exemple, la paraula castellana hablar i la gallega falar deriven del verb llatí FABULARE, 

mentre que els verbs parlar en català i en occità, parler en francès i parlare en italià 

deriven del verb llatí PARABOLARE. També els mots llatins metus i pavore, que respectivament han donat lloc a formes diferents com miedo, medo, paura i por tot i tenir el mateix significat.

També els romans arribaren fins a l'actual Anglaterra i per això hi ha paraules semblants. Per això auantes més llengües sapieu, més fàcil aprendre'n d'altres. Per exemple, el valencià pot ajudar-vos a aprendre vocabulari i sons de l'anglés. Es pronuncien igual les consonants de moltes paraules i algunes són molt semblants ja que el 60 % del vocabulari anglés té un origen greco-llatí i el 45 % ve del francés. Veiem alguns exemples de sons coincidents en paraules angleses i valencianes: peix = fish; Joan = John; gener = January

ACTIVITATS:

1. Indiqueu la paraula equivalent en anglés dels següents mots per seguir amb aquest exemples:
rosa =                vaixell =              oncle =            adreça =             taula=            mosaic =

2. Indiqueu la paraula equivalent en valencià dels següents mots per seguir amb aquest exemples:
zero=             art =            support =               temple =                 vermilion=                acid =

ACTIVITAT: Ompliu un mapa mut amb els països per on es va estendre l'Imperi romà i el nom de les llengües romàniques i incloeu en cada país algunes paraules traduïdes en totes eixes llengües com:

HOLA, SALUT, OLÁ, CIAO, BUNA ZIUA, ADIEU

Ací teniu un model:

Setmana del medi ambient

 LA BICICLETA, MÉS QUE UN TRANSPORT

RECURSOS PER ANAR AMB BICI 

ACTIVITAT: DIBUIXEU UNA BICI AMB EL NOM DE LES DIFERENTS PARTS QUE LA FORMEN I ANOTEU ELS AVANTATGES D'USAR LA BICI:

Els beneficis de la bicicleta

Passejar en bicicleta és un esport apte per a totes les edats i comporta una despesa energètica considerable.

Si es pedaleja a un ritme mitjà, es cremen entre 300 i 600 calories per hora.

Si es pedaleja a un ritme més elevat (uns 20 km/h) es passa de les 500/600 kcal/h.

Serveix per a muscular el cor lleugerament, ventilar els pulmons i oxigenar els músculs, per tant preveu les malalties cardiovasculars.

A més, quan anem en bicicleta no aguantem el pes del nostre cos, per tant és una activitat ideal per a persones amb sobrepès, amb articulacions febles o per a aquelles que es recuperen d'una lesió o ferida.

Gràcies a la bicicleta es musculen les cuixes, els panxells i les natges, i també es treballa el tors, els braços, la part baixa de l'esquena i els abdominals, sobretot els laterals. A banda dels beneficis físics, quan un s'acostuma a anar en bicicleta s'eviten els embussos de trànsit, es respira aire fresc, s'estalvia temps i diners en combustible, i a més es segreguen endorfines.

El ciclisme no només és una activitat positiva per a la salut de les persones que el practiquen, sinó que a més és sostenible i contribueix a la conservació del medi ambient, ja que ens permet moure’ns sense impactar en la natura o el món urbà i no contamina el planeta.

FEU UN CÒMIC O UN VÍDEO SOBRE ELS AVANTATGES QUE SUPOSA  ANAR AMB BICI o també per promoure accions útils per a solucionar l'emergència climàtica que sofrim com: la reducció de la crema de combustibles fòssils i la recuperació dels ecosistemes autòctons, mitjançant el consum de productes locals, el foment del transport sostenible, l'estalvi d'energia i l'aprofitament de les renovables, especialment la solar, proposar consumir poc i residus zero, etc. 

IDEES PER AL CÒMIC: 'SOS. Monstres de veritat amenacen el planeta'

Hi ha monstres voltant pel planeta: volen sobre el teu cap, viuen a les profunditats del mar i fins i tot s’amaguen a les clavegueres. Provoquen tempestes, assequen llacs i espanten els animals. 

Només herois mediambientals com tu poden derrotar-los! Fes-te petit activista i ajuda’ns a vèncer aquestes malvades criatures!

Podeu dibuixar-lo vosaltres o utilitzar les aplicacions Storyboard, Pixton. Exemples:

AVANTATGES D'ANAR AMB BICI

VIATGE A L'ALBUFERA

UN MÓN MILLOR

Treballem les emocions

Recordes un moment de la teua vida on hages sentit una gran emoció?

Has notat la màgia d’una abraçada quan fas les paus amb un amic? Alguna vegada has volgut amagar-te mentre notaves que et posaves roig/roja més i més? Qui no ha plorat de ràbia després d’una decepció?

La por, la tendresa, la gelosia, la felicitat... són algunes de Les petites (i grans) emocions de la vida. De vegades no són agradables, unes altres esdevenen meravelloses, però sempre fan que la vida siga emocionant i valga la pena viure-la. 

Veieu el que diuen els alumnes d'aquesta classe a la seua profe sobre les emocions i digueu també quines són les vostres emocions més habituals, les que us agraden i les que voldríeu canviar. Podeu veure una mostra ací i també consultar l'Emocionari per explicar com són les vostres emocions i il·lustrar-les:

1) Tendresa 15) Vergonya 29) Avorriment 2) Amor 16) Inseguretat 30) Il·lusió 3) Odi 17) Timidesa 31) Entusiasme 4) Ira 18) Confusió 32) Eufòria 5) Irritació 19) Por 33) Desànim 6) Tensió 20) Sorpresa 34) Decepció 7) Alleujament 21) Fàstic 35) Frustració 8) Serenitat 22) Hostilitat 36) Admiració 9) Felicitat 23) Acceptació 37) Gelosia 10) Alegria 24) Incomprensió 38) Desig 11) Tristesa 25) Desemparament 39) Satisfacció 12) Compassió 26) Solitud 40) Orgull 13) Remordiment 27) Nostàlgia 41) Plaer 14) Culpa 28) Malenconia 42) Gratitud

El personatge que interpretaràs en l'obra de teatre té emocions. Identifica-les a partir del que diu i de com es comporta en l'obra. També descriu com anirà vestit, com parlarà i els gestos que farà. Si no has d'interpretar cap personatge, tria'n un de l'obra.

Els verbs en passat, present i futur

 ☝Consulteu ací els temps verbals i formeu frases en passat, present i futur  per contrastar les diferències entre com éreu abans, com sou ara i com us agradaria ser en el futur. Indiqueu com heu canviat físicament i en la vostra personalitat; el que us agradava abans i ara; el que voldríeu ser i fer en el futur; el millor de quan éreu xicotets, el d'ara i el que us agradaria millorar.

CLASSIFICACIÓ DELS TEMPS VERBALS

EN GRUPOS: haced un cartel en canva o a mano sobre cómo era la escuela de antes, utilizando tiempos del pasado, y cómo es la escuela de ahora, utilizando el presente. Cada grup elige un tema: 

1. mobiliario de las aulas y agrupamientos de alumnos/as;
2. horarios, memorización, trabajos, evaluación
3. asignaturas, libros y materiales
4. profesorado y disciplina
5. tipo de comida, uniformes o ropa.

Podéis consultar los siguientes artículos y preguntar a vuestros padres o abuelos

• Diez diferencias entre la escuela de nuestros hijos y la de nuestros abuelos
• Nuestros abuelos también fueron niños
• La escuela de ayer

DIFERÈNCIES ENTRE VERBS EN VALENCIÀ I EN CASTELLÀ

VALENCIÀ /CASTELLÀ

• Infinitiu: haver / haber
• Pretèrit imperfet: cantava/ cantaba
• 2a conjugació: -er/-re
• Verb incoatiu en 3a conjugació: partisc / ----------------------
• Pretèrit perfet simple: cantí (valencià central) / canté
• Prertèrit perfet perifràstic: vaig cantar / -------
• Pretèrit perfet compost de subjuntiu: haja anat / haya ido
• Condicional: cantaria / cantaría
• Pretèrit imperfet de subjuntiu: cantara o cantàs (valencià septentrional)
• Pretèrit Plusquamperfet: havia cantat / habia cantado
• Pretèrit Plusquamperfet de subjuntiu: haguera o hagués anat / hubiera o hubiese ido
• Pretèrit anterior:  haguí cantt / hube cantado
• Coordinació del participi amb l'objecte: les he comprades / las he comprado
• Imperatiu: parleu /hablad (amb el present)

Estructura: introducció sobre el que aneu a explicar, almenys 5 diferències utilitzant verbs en diferents temps, conclusió del que era millor abans, el millor d'ara i el que milloraries en el futur.

Utilitzeu els verbs corresponents als temps verbals, com per exemple:

• era/soc/seré
• m'agradava/m'agradà/m'agradarà o m'agradaria
• volia/vull/vodré o voldria
• tenia/tinc/tindré o tindria
• podia/puc/podré o podria
• sabia/sé/sabré
• coneixia/conec/coneixeria.

Utilitzeu connectors per organitzar i enllaçar les idees, com per exemple:

Per a l’inici: d’entrada, per començar, primer, primerament, en primer lloc

Per a la continuació: a continuació, tot seguit, segon, tercer…, en segon lloc, en tercer lloc

Per a l’acabament: per acabar, per últim, finalment, per finalitzar, en darrer lloc, en últim lloc, així doncs /En conclusió / En definitiva / En conseqüència /

Per referir-se a un tema anunciat: respecte a / quant a / en relació amb / pel que fa a / sobre

Per encetar un nou tema: un altre punt és / el punt següent és /  una altra qüestió a tractar és

Per continuar sobre un mateix punt: A més a més / A més / Així mateix
Com també  / Com dèiem / Continuant amb el que deia
Després / Tot seguit / També

Per distingir: D’una banda,… / De l’altra
Per un costat,… / Per l’altre,…
D’altra banda,… / Altrament,…
Al contrari / En canvi

Per introduir una explicació: És a dir / Això és / En altres paraules / En altres termes
Dit d’una altra manera / O siga/ El més important / La idea central / Convé ressaltar / Val la pena recordar / Cal insistir en/a…S’ha de tenir en compte…

Per donar detalls: Per exemple / Un bon exemple d’això és… / Com a exemple
En particular / En concret / Com ara
Posem per cas / Com a mostra /  Així

Per resumir: En resum / Resumint el més important…
En conjunt / Globalment…

Per indicar causa

perquè (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que atès que / a causa de / gràcies a / per culpa de…

Per indicar condició

Si / en cas de / a condició de / posat que

Per indicar finalitat

perquè (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb l’objectiu de amb la finalitat de…

Per indicar concessió

encara que / malgrat que / tot i que / per bé que

Per indicar conseqüència

en conseqüència / consegüentment / per tant / de manera que / per això

Per indicar oposició (adversatives)

en canvi / al contrari / tanmateix / ara bé No obstant això…/ Malgrat això…