TALLER D'ESCRIPTURA

Enquesta sobre les lectures preferides a l’Institut

Haureu de preguntar a 1 alumne de cada curs d’ESO, Batxillerat, FPB i Cicles (8 alumnes).També a 1 professor/a de ciències i 1 de lletres (2 profes).Finalment, a 2 treballadors no docents (conserges, administratius o personal de neteja i manteniment).

Procediment: podeu fer l’enquesta per parelles.

Primer, us presentareu i explicareu que esteu fent una enquesta sobre els llibres que es lligen a l’Institut.

Els demanareu si hi volen participar. Els pregunteu el curs, l’edat i el nom(podem posar només les inicials). 

Preguntes:

  • Quin llibre estàs llegint o quin és l’últim llibre que has llegit?

  • Quin és el teu llibre i el teu autor/a favorit en valencià i en castellà?

  • Lliges en alguna altra llengua? Quins llibres ens recomanaries en aquesta altra llengua?

Després d’anotar les respostes, els donareu les gràcies i us acomiadareu explicant que es publicaran els resultats en la web de l’Institut i en el periòdic digital: Mèdia Serpis.

--------------------------- 

PARTICIPACIÓ EN LA WEB LECTURES QUE ENS AGRADEN


Quines lectures que heu fet a l'escola i a l'institut us han marcat més?



L'alumnat del Serpis presenta en aquesta web les seues lectures favorites, encara que hagen sigut obligatòries. També podeu afegir altres recomanacions que considereu que podrien agradar als vostres companys o persones que accedisquen a la web. Feu la vostra ressenya explicant perquè us agrada el llibre, els motius pel quals el recomaneu: tema, personatges, acció, sentiments o emocions que genera. També podeu comparar-lo a altres llibres, sèries, cançons, obres d'art o experiències viscudes.

Format. Podeu triar entre 3 opcions:

- escrit en Arial 12, 1'5 d'interlineat, foto de la portada del llibre
- àudio en mp3, foto de la portada del llibre
- video en mp4

Una vegada tingueu la ressenya, me l'envieu al meu correu: pilar.garcia@iesserpis.org


------------------------------------------------ 



DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Aquest és el poema triat que es llegira en diferents llengües:

    SI PUC

 Alguna cosa

 ha entrat dins algun vers

 que sé que podré

 escriure, i no

 sé quan, ni com, ni què

 s’avindrà a dir. Si puc

 te’l duré cap a tu.

 Que digui els teus cabells

 o l’escata de sol

 que et vibra en aquesta ungla.

 Però potser no sempre

 tindré del tot present

 el que ara veig en tu.

 He sentit el so fosc

 d’una cosa que em cau

 dins algun pou. Quan suri,

 he de saber conèixer

 que ve d’aquest moment?

         Gabriel Ferrater Les dones i els dies, 1968 [Menja’t una cama, 1962]

👉 Trieu un llibre de poemes de l'exposició de la Biblioteca per llegir-lo a classe. Expliqueu qui és l'autor/a i comenteu el tema, recursos de l'estil, el que us ha cridat més l'atenció i per què l'heu triat.


--------------------------- 

Què és la poesia?

La poesia desenvolupa la sensibilitat, com la música, humanitza ja que ens fa descobrir una dimensió nova, una nova mirada del món basada en un sentiment o un pensament més profund. Aporta significat a través del so, la música és el que li dona sentit. 

Ens mostra com s'han anat formant els sentiments en la història: la manera que tenim d'estimar-nos, de relacionar-nos, de sofrir, de somiar, de mentir.

Italo Calvino: "La poesia és l'art de fer entrar el mar dins d'un got d'aigua"

Podem dir que la poesia és la forma en la que el llenguatge suggereix un camí cap a allò misteriós i inintel·ligible...

Podem dir que ens ajuda a descobrir diferents maneres de sentir la realitat...

Podem pensar que és el millor mitjà per expressar sentiments...

Però el que de veritat importa no és saber que és la poesia...

El que de veritat importa és dir-la, fer-la, ...viure-la!


ACTIVITAT: Escriureu un llibre líric amb diferents gèneres de poesia:




EXEMPLES QUE PODEU SEGUIR:

POEMA OBJECTE: CREACIÓ D'UNA PARAULA I UNA IMATGE NOVA A PARTIR DE LA COMBINACIÓ DE DIFERENTS FORMES. 

 CARAGOLAGULLA

 Plomaengabiada

 Enfilagotes

  Flamafusta
  • CREEU UN POEMA OBJECTE: mireu en els enllaços següents les imatges de diferents artistes i trieu-ne una que us agrade per explicar l'efecte que produeixen. Feu una foto o dibuixeu una imatge on es combinen objectes diferents que tinguen alguna relació per crear un nou efecte, com aquest poema-llum.
      Ací teniu exemples d'IMATGES creatives de Chema Madoz, Joan Brossa, Andrés Llopis

També podeu crear un collage (del francès, coller: enganxar) és una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport. El collage es pot compondre per complet o solament en part de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d'ús quotidià, etc. Podeu fer-lo amb material reciclat per exemple amb el vostre nom, retallant imatges de revistes per crear imatges noves i completament surrealistes, però intentant integrar els elements de manera que no resultessen enganxats i prou.


També us podeu inspirar en els collages de Joan Miró, com aquest anomenat "L'ocell llamp encegat pel foc de la lluna":


Ah, i quan acabeu cada composició, recordeu que heu de passar la MOPA. Això és, revisar:

-Majúscules.
-Ortografia de consonants i vocals.
-Puntuació (punts i comes).
-Accentuació i Apostrofació.

EXEMPLES DE POEMES DELS DIFERENTS GÈNERES:

1. Acròstic: Dit d'una composició poètica formada per versos les lletres inicials, medials o finals dels quals, llegides verticalment, constituïxen una paraula o una frase. Serveix per fer homenatge a una persona, població, etc. O també per transmetre missatges ocults.

Tramar històries                           
Aaaaaaaaaaaaaaah!                  
Llavar paraules                             
Llegir poemes                              
Escriure imatges                          
Riure 
                                              
  1. Llegiu els models i fixeu-vos en l’estructura.
  1. Feu una pluja d’idees a la llibreta amb totes les paraules i elements que et caracteritzen dels tres grups següents: qualitats personals, gustos i aficions, somnis i aspiracions.
  1. Escriviu el vostre nom amb majúscules en vertical i assageu el vostre propi acròstic.

     
     Regal de cel eres
     Acaricies la meua ànima
     Que tremola al veure’t
     Una i altra vegada
     Eres la llum que m’il·lumina les penes
     La llum de la vida

 
2. Redolins: Són poemes de dos versos que rimen entre si.

1.  Llig els models:

He somiat amb una bruixa                            Quan jo era xicotet
que té la risa molt fluixa                                em xuplava el ditet
i mentre el carrer arruixa                               gatejava un poquet
ella ens ensenya la cuixa.                             i tots em deien: “cagonet”.
                                                         
2.  Escriu una paraula que t’agrade, busca paraules que rimen amb ella i després escriu versos situant aquestes paraules al final per a què rimen tots entre si.

3. Haiku: Poema d’origen oriental que es composa de tres versos (5, 7 i 5 síl·labes). La temàtica sol estar relacionada amb les estacions de l’any. Moltes vegades conté una paraula clau al voltant de la qual es desenvolupa la composició. Com són poemes tan breus, en la redacció dels haikús s’eviten els determinants i les preposicions.

                       Tardor                                                    Hivern
  Marró a les fulles,                                      Espurnes del cel,
nuesa de les branques                           acaronen muntanyes
  fem foc a la llar                                        mirall dels núvols

Escriurem també una tanka a partir dels haikus que intercanviareu amb un company o companya sobre les llengües per celebrar el Dia de la llengua materna. Podem partir del lema ‘El multilingüisme afavoreix la inclusió lingüística i cultural a la societat’, incloure una metàfora, una comparació, una personifiaciació i començar així:


La meua llengua 

és com .....  (si fora ma mare)

és....  (prop del meu cor).

Amb ella tinc .... (bons amics) 

d'altres  .... (llengües estimades)


👉 Després els llegirem i gravarem un vídeo amb tots els poemes i en diferents llengües. Per últim, farem un mural amb paraules de diferents llengües que ens agraden.




4. Cal·ligrama: És un text poètic en què la disposició espacial del versos suggereix la forma d’algun element relacionat amb el tema del poema:













1. Penseu a què us agradaria fer-li un poema i també quin seria el dibuix que el representa.


2. Escriviu una descripció de l’objecte, element, etc. que havíeu triat i cuideu que estiga ben expressat.

3. Dibuixeu amb llapis la il·lustració que heu triat, després escriviu el text fent la silueta del dibuix, o també pel seu interior, com en el cas de l’exemple.


4. A continuació esborreu el que havíeu dibuixat amb el llapis i finalment, podeu pintar-lo.

 









 


 
5. Poema dedicat: Escriviu un poema dedicat a un nom comú (substantiu) en el qual seguiu l’estructura que teniu a continuació.

-       Primer vers: nom

-       Segon vers: dos adjectius units amb la conjunció “i”

-       Tercer vers: un verb i un adverbi que descriga una acció referida al nom, o tres verbs.

-       Començar el quart vers amb una comparació, o una frase descriptiva de quatre paraules.

-       Cinqué vers: expressió d’un desig (vull, desitge, m’agradaria, estime...)

Sambori,
divertit i entretingut
cantem, riem, somiem
saltant com boges cabretes
estime aquest joc infantil

6. Si jo fora pescador:  Composició de Joan Salvat-Papasseit formada per una tirallonga de versos. El recurs líric utilitzat és el paral·lelisme de frases condicionals .

     
1.     Feu la lectura de la poesia de Joan Salvat-Papasseit:


Si jo fos pescador pescaria l’aurora
Si jo fos caçador atraparia el sol;
Si fos lladre d’amor m’obririen les portes,
Si fos bandit millor,
                                               que vindria tot sol:
Els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra,
Si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m’enduria les noies,
                       si volien tornar deixarien llurs cors:

I en farien fanals
                                               per a prendre’n de nous.
                                
                                          Joan Salvat-Papasseit


2. Busqueu el vocabulari que no compreneu i passeu les definicions a la llibreta
3. Extreiu els verbs en condicional del poema i en condicional els verbs pescaria i vindria.
4. Copieu a la llibreta la següent estructura i completeu-la amb el contingut que inventeu.
Per completar l’estructura del poema podeu utilitzar les següents idees o instruccions: 


QUI?
ofici, qualitat, característica
Verb condicional
QUÈ?
CD
Si jo fora

pescaria

Si jo fora

atraparia

Si jo fora

obriria


QUÈ?
art.indet+substantiu concret

ON? COM? QUÈ?
CD o C.Circumstancial
Si jo tinguera

vindria

Si jo tinguera

sabrien

Si jo tinguera

m’enduria

             
NOTA: Dels verbs es poden variar els morfemes de persona i de nombre dels verbs.

Exemple:

  Si jo fora poeta
   pescaria la passió.
   Si jo fora astronauta
   atraparia la lluna.
   Si jo fora poeta
   obriria les finestres dels amors.
   Si jo tinguera un amic
   vindria alegre.
   Si jo tinguera imaginació
   em sabria tots els camins.
   Si jo tinguera una estora
   volaria al cor d’una xica.
                    Luis Gustavo Arauz   


També podeu inspirar-vos en altres temes i dedicar-li un poema a un objecte:


Cántico doloroso al cubo de basura



Madrigal al billete de tranvía



Adonde el viento, impávido, subleva

torres de luz contra la sangre mía,

tú, billete, flor nueva,

cortada en los balcones del tranvía.

Huyes, directa, rectamente liso,

en tu pétalo un nombre y un encuentro

latentes, a ese centro

cerrado y por cortar del compromiso.

Y no arde en ti la rosa, ni en ti priva

el finado clavel, si la violeta

contemporánea, viva,

del libro que viaja en la chaqueta.

                            Rafael Alberti (Cal y canto)



LA MÁQUINA DE ESCRIBIR

Pequeña metralleta entre mis manos,

máquina de matar con adjetivos,

máquina de escribir, arma del tiempo.

En todas las mañanas de mi vida,

el tableteo audaz de mi olivetti,

ese ferrocarril de ortografía

en que viajo muy lejos de mí mismo

o retorno a los campos de la prosa

para reñir batallas en mi lengua

con todos los que mienten, los que gritan,

con los que escriben en feroz tanqueta

para no decir nada y meter miedo.


Vieja olivetti verde, azul o negra,

escalinata alegre de las letras,

sobre esta escalinata, una mañana,

me encontrarán tendido, no vencido.

Libros, papeles, cosas y poemas

han salido y saldrán de este cacharro.

Pavonado revólver de mi prosa,

sus muecas son ministros fusilados,

canto de codorniz, canto de urraca,

como las que ahora pueblan el jardín.

Alegría y salud, mi vieja máquina

me regala un estilo, una escritura

y las gentes se paran para verlo.

                                    Paco Umbral


 

-------------------------------------


COM RECITAR UN POEMA. Alguns consells:
 
• Has d’aprendre el poema de memòria o l’has de llegir moltes vegades, t’has de fixar en el ritme del poema i en el seu sentit.

 • L’has de dir amb veu clara i a poc a poc.

 • T’has de parar a les comes, als punts, als finals de vers i també quan t’agrada una paraula que dius; els silencis reforcen les paraules, el sentit del poema.

 • Al final de cada frase, has d’aguantar el to, i no baixar la darrera síl·laba (sinó més bé pujar); és a dir, no vages morint al final de vers, els finals han de ser alts, amb força i mai decadents. 

• Tingues en compte que quan recitem poesia parlem de nosaltres mateixos. Només si perds la por a fer-ho i t’hi dones, recitaràs amb força (alegria, tristor, ironia...). 

• Quan recites un poema has de donar vida al text, abocant-hi els teus pensaments i idees, les teues emocions i sentiments, les teues passions. T’has de deixar dur per les imatges que et desvetlla el poema, has de parlar com un amic que parla a un altre (ara alegre, ara trist, sempre viu).

CRITERIS D'AVALUACIÓ: 

  • Interpretació sincera que transmeta l'emoció i la idea que comunica el poema, aconseguint arribar al públic i ser mínimament persuasius, com diu l'orador clàssic Quintilià: docere, movere o delectare. És a dir, dir el poema de manera que semble curiós perquè li  pot aportar alguna novetat a nivell de coneixement; conmoga, tan siga per fer riure o plorar; o delecte, embadalint, produint impressió.

  • Dicció lingüística i ritme marcat per la musicalitat del poema.

  • Volum adequat de la veu.



-----------------

ESCRIVIM UNA HISTÒRIA I LA IL·LUSTREM?

Us agrada escriure i voldríeu publicar? Participeu en el concurs literari SAMBORI. Cliqueu per conèixer les bases

Podeu lliurar a la vostra professora el text per a la revisió i per a pujar nota fins a finals de gener.



  • PODEU ESCRIURE EL VOSTRE CONTE IL·LUSTRAT BASANT-VOS EN ALGUNS ELEMENTS DEL LLIBRE QUE ESTEU LLEGINT (TEMA, PERSONATGES, LLOCS, TEMPS, ...).
  • PODRIA TRANSCÓRRER EN UN LLOC CONEGUT COM L'HORT, EL PATI DE L'INSTITUT, EL TEU BARRI,...
  • EL PODEU ESCRIURE EN COL·LABORACIÓ O INDIVIDUALMENT.
Per als que encara no heu començat continueu una història jugant a la ruleta ací o també podeu escriure la història d'una fotografia, com les que trobareu en aquest vídeo:




L’extensió màxima serà de 4 pàgines, lletra Arial en cos 12.
Termini de presentació: 21 de gener.

REVISIÓ DEL CONTE: copieu i corregiu la següent rúbrica per avaluar el vostre treball i indiqueu si es compleix o no cada criteri indicat. Poseu SÍ, NO, UN POC

- Té un títol i un principi interessant que ens convida a seguir llegint.
- Els paràgrafs estan separats per una línia.
- La lletra és Arial 12 i com a màxim 4 pàgines.
- Està escrit en un valencià correcte i he revisat amb signes de puntuació, connectors, accents, apòstrofs, contraccions i dièresi. Podeu utilitzar el corrector automàtic (arxiu: idioma català en drive, o bé el Soft valencià)
- Hi ha una il·lustració de la història original.


Recomanacions per escriure el conte:

- El més important és que la història tinga ànima, treieu el millor que teniu i poseu-lo en el text.
- Si creem personatges increïbles, qualsevol història pot ser interessant, però no resulta convincent que als protagonistes els isca tot bé.
- Quan escriviu, penseu què voleu destacar d'important per al lector.
- Més que escriure sobre el que coneixeu, escriviu sobre el us importa.
- En tot conte ha d'haver una pregunta a respondre i alguna cosa que canvie.
- El conflicte és la llavor de qualsevol història.

I, sobretot, passeu-vos-ho bé. L'escriptura és el vostre regne de llibertat.



Ah! I una vegada hages acabat la teua història, revisa-la per a què s'entenga i es puga llegir el millor possible. No oblides revisar els signes de puntuació, accents, apòstrofs, dièresi, guionets, etc.

--------------------------------------------------------------------------------------

Revisión de acentuación y diptongos en castellano/valencià


Podemos revisar en los siguientes vídeos:

1. Principios de acentuación: https://www.youtube.com/watch?v=mZUguLW2x1I
2. Acentuación de diptongos y triptongos: https://www.youtube.com/watch?v=HlnmmD9FodA
3. Acentuación de los hiatos: https://www.youtube.com/watch?v=VvB2kFPlP8E
4. La tilde diacrítica en interrogativos y exclamativos: https://www.youtube.com/watch?v=jKIE1TKcT80&t=2s



PRACTIQUEM L'ACCENTUACIÓ 



Totes les paraules de la llengua es poden dividir en tres grans grups depenent d’on porten l’accent tònic (síl ·laba pronunciada amb més intensitat):

 

- AGUDES: tenen la síl.laba tònica en l’últim lloc. Ex: paper, estoig, veí, colp....

 

-PLANES: tenen la síl.laba tònica en el penúltim lloc. Ex: casa, metge, escola,...

 

-ESDRÚIXOLES: tenen la síl.laba tònica en  l’antepenúltim lloc. Ex: fàbrica, àmfora, audiència...

-La vocal A sempre que s’accentua porta accent obert (`)

 

-Les vocals I/U sempre que s’accentuen porten accent tancat (´).

 

-Les vocals E/O poden portar tant l’accent obert (`) com tancat (´), depenent de la seua pronunciació.


Practiquem amb aquest vídeo:



-Les PARAULES MONOSÍL.LABES, tot i ser considerades agudes, no porten accent en la majoria dels casos i si en porten és un accent diacrític. Practiqueu veient el següent vídeo:


Accentua les següents frases:

Quadre resum

 

S’ACCENTUEN QUAN...

!

 

 

 

 

 

 

   A

   G

   U

   D

   E

   S

 

 

Acaben en VOCAL (serà, seté, verí, camió, Perú,...),

 

 

  • Vés amb compte perquè les paraules agudes acabades en DIFTONG no es considera que acaben en vocal i, per tant, no van accentuades.

 

Ex: perdiu, Remei, ...

 

  • MAI accentuarem les paraules agudes acabades en –AN, -ON, -UN.

 

Ex: cantaran, Ramon, Cancun, …

 

  • Sols accentuarem les paraules agudes acabades en VOCAL+S mai les acabades en CONSONANT+S.

 

Ex: cantons, cosins, …

 

 

VOCAL+S (cabàs, espés, anís, arròs, caldós,  obtús,...),

 

 

-EN (aprén)  i –IN (Pequín).

 

 

 

 

 

 

  P

  L

  A

  N

  E

  S

 

 

 

 

 

No acaben en ninguna terminació de les AGUDES (càrrec, dòcil, pésol, pícnic, públic,...)

 

  • Accentuarem les paraules agudes que acaben en DIFTONG.

 

Ex: anàveu, dormíeu,...

 

  • Sí accentuarem les paraules planes acabades en

–AN, -ON i –UN.

 

Ex: telèfon, plàtan, …

 

  • Sí accentuarem les paraules planes acabades en CONSONANT+S.

 

Ex: hòmens, exàmens, …

 

 

  E

  S

  D

  R

  Ú

  I

  X

  O

  L

  E

  S

 

 

S’accentuen TOTES

 

  • Recorda que els aplecs vocàlics IA, IE, IO i UA, UE , UO (no precedits per Q o G) no formen MAI diftong en valencià i donen lloc a moltes paraules esdrúixoles que en castellà són planes.

 

Ex: pèrdua, memòria, …

 


    








PRACTIQUEM: Posa l’accent gràfic en aquelles paraules que n’hagen de dur:

 

ultim     examens     desfeia     rapid    acces    anireu     joia

 

tecnica     duia       orgullos   silencios      antidot   noticies   algun

 

espai     academia      indret        semafor   timo       limit     palau

 

anareu      panic          pesol     feina    ciencies   llengua   calia

 

aniran       artilleria   ordinaria        urgentissim      espessa      inutil    furia

 

trajectoria euforia       frenetic          hostil     respon      serum        colic

------------------------------

Apòstrofs i contraccions 

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o h. Exemples: l'amic, l'aniversari, l'home, l'hotel, l'amiga, l'illa, l'oliva, l'única...

• L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins començats per i o u, àtones. Exemples: la idea, la informació, la humanitat, la universitat, la història, la humitat...

• La preposició de s'apostrofa davant d'un mot començat amb vocal o h. Exemples: carrers d'Alacant, eixida d'hospital, sopar d'amics, informació d'interès, professora d'humanitats...

• Les preposicions a, de i per es contrauen amb els articles el i els. Exemples: truquen al timbre, va dins del cabàs, van al cinema, en venen pels carrers... La contracció no es produeix si la paraula següent comença per vocal o h. Exemples: va a l'hort, torna per l'avinguda, un regal per l'aniversari, estic a l'estació...

• També es contrau ca (casa de) amb el, els i en. Exemples: vaig a cal metge, vaig a cals Llopis, és de can Pastor...

----------------------------------------------------------------

L'APÒSTROF: veiem en el vídeo quan s'utilitza i preparem un joc de paraules per endevinar si el porten o no. Cadascú dirà una paraula en veu alta i la resta l'anotaran amb l'article determinat apostrofant-lo si cal. Pots guanyar tans punts com encerts aconseguisques.



--------------------------------------------------

QUAN USEM LA DIÈRESI? Després de veure el vídeo, trieu paraules per dir-les en veu alta i que els companys i companyes les escriguen amb dièresi o sense. Guanya punts qui més n'escriu correctament.


1. Fixa't en les paraules destacades i contesta les preguntes:

  • Com llegiries les paraules pingüins i aigües si no portaren dièresi?

  • I la paraula Raül?

La dièresi és un signe que posem damunt de les vocals i, u per indicar:

  • Que la vocal u de les síl·labes qüe, qüi, güe, güi es pronuncia.

Exemples: pingüí, aigües.

  • Que les vocals i, u no formen diftong amb la vocal anterior.
         Exemples: Raül, Suïssa.

2. Escriu al teu quadern el plural d'aquestes paraules. Fixa't si han de portar dièresi o no.

aigua                    pasqua                    boca               llengua             amiga            paraigua

3. Posa dièresi a les paraules que calga. Fixa't que en cada grup hi ha una paraula que no ha de portar-ne: 

  • seguent suicidi quiosc raim peuc
  • amoinar aigua cruilla traició veinat
  • proteina questió frequent raqueta coissor
  • diurn nocturn aiguera heroina unguent 
4. Ompli els buits amb una paraula de les següents paraules. Cal posar bé la dièresi.

llengueta, suissa, delinquència, ambigues, heroina, consequències, agraia, paraigues, llengues, veines, questions, paisos, cocaina, Lluisa, pinguí, lluia.

1- La _______té una veïna _______

2- El _______viu als ______ freds.

3- Les _______que ens formulava eren més ____________ del que semblava.

4- Aquests__________ són veritables antiguitats.

5- Laia ______ els regals de la iaia.

6- Canvia’m les sabates, tenen la _________trencada.

7- Han rebut la influència de les _________________.

8- Per més que pense, no podrà endevinar les ____________


-------------------------------------------------------


DICTAT 

El fill de l'antic porter del València s'assembla molt a l'actual. És clavat a d'ell. A la família la conec des de l'institut, però som amigues des de la universitat. Després es va casar i, des d'aleshores, deixàrem d'eixir juntes perquè el marit fitxà pel Llevant pels diners.

Son pare tocava amb la banda de música d'ací. Pel que sembla s'han comprat un pis davant de l'Estació del Cabanyal. Ens han convidat a cals seus pares però no a ca l'amiga perquè no s'ha recuperat d'una lesió i estarà a l'hospital. Després d'uns quants minuts d'arribar ens convidaran al te, com fan a cals iaios.

-------------------------------------------------------

Taller d'escriptura: LES COSES QUOTIDIANES 

Ja hem començat el projecte Formes de Llegir i aquesta setmana en el taller d'escriptura proposem continuar amb la idea del "Poema a la Butxaca".

ACTIVITAT: Escriviu un text en homenatge a l'objecte quotidià que més t'agrade o sobre un fet quotidià. Ací teniu dos exemples de poemes sobre coses quotidianes que us poden servir de model per escriure el vostre o per a fer un àudio o un vídeo mentre el llegiu.

Poema ‘M’he estimat molt la vida’ de Vicent Andrés Estellés 

m’he estimat molt la vida,no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.




-------------------------------------------------------

Revisión de ortografía


Revisaremos diez infografías muy didácticas que te ayudarán a memorizar algunas de las principales reglas ortográficas.


ACTIVIDAD: Escribid en vuestro cuaderno una frase en que se utilicen correctamente las siguientes palabras: haber, a ver, hay, ahí, ay, iva, iba.


Revisad el resto de las infografías y escribid otras frases como ejemplo de las normas que aparecen.
Después haremos un dictado para comprobar que recuerdas bien todas las reglas que puedes consultar en los siguientes enlaces:


LLETRA H

La hac i la ela geminada només s’ecriuen per raons històriques, ja que la primera no es pronuncia i la segona pràcticament es pronuncia igual que la ela simple. Per això, per saber quan s’ha d’escriure aquestes lletres cal memoritzar l’ortografia de les paraules.

En castellano, tenemos las seguientes reglas: 

Mots d'ús freqüent que s'escriuen amb h inicial en valencià:

hàbil
honest
harmonia
horror
haver
hi (pronom)
honrat
herba
horari		herència
horitzó
heroi
hostal
himne
hostil
hipòcrita
humanitat
ho (pronom)		hipòtesi
humil
hivern
humitat
homenatge
humor
homicida
huracà
Prefixos
(mots començats per…)		hexa-
hepta-
hendeca-
hetero-
hidro-
homo-		hexàgon, hexasíl·lab
heptàgon, heptasíl·lab
hendecasíl·lab
heterodox
hidroavió, hidroteràpia
homogeni, homòfon

Mots d’ús freqüent amb h intercalada o amb h final:

adherir-se
prohibir
ahir
subhasta		alcohol
vehicle
aleshores
exhaurir		cohesió
cohabitar
vehemència		ah!
eh?
oh!
bah!

 

Alerta! S’escriuen sense h:

aviat
avui
benaurat
cacauet		coet
ermita
malaurat
Maó		orfe
orxata
os
ou

 

Alerta! La h aspirada i l'apòstrof:

La hac, quan no és pas muda, s'anomena "h aspirada" o - encara millor - "h bufada". Es tracta d'una "h" amb so consonant. Aquest so és propi de mots manllevats, i no s'apostrofa.

Pet tant, escrivim:

  • la dictadura de Hitler, i no la dictadura d'Hitler
  • l'aeroport de Houston, i no l'aeroport d'Houston
  • el barri de Harlem i no el barri d'Harlem
  • el hobby de la lectura, i no l'hobby de la lectura
  • fa el hippy i no fa l'hippy

En canvi, si la hac no és aspirada, sí que s'apostrofa:
Així, doncs, escrivim:

  • l'harem i no el harem
  • l'hoquei i no el hoquei
  • el partit d'handbol i no el partit de handbol
  • un comís d'haixix i no un comís de haixix


EXERCICIS:

Trobeu les paraules que vos proposem. Totes difereixen del castellà pel que fa a l’escriptura de la H (entre parèntesi tens el nombre exacte de lletres de cada paraula):

 

      - En femení, no té pares (6) ____________________

      - El mosseguen els peixos en la pesca (3) ________________

      - Cacau en diminutiu (7) ____________________

      - Artefacte pirotècnic (4) _______________________

      - Viure en ......, és viure en concòrdia.(8) ________________

- El ponen les aus (2) _______________________       

- Venda pública al millor postor (8) ______________________

- Estació del fred (6) __________________________

- Beguda refrescant feta de xufes (6) ___________________

- Alçar les veles d’una nau (6) _____________________

 

Completa amb H els espais en blanc segons convinga:

 

- A....ir vam segar l’....erba; ....avui ....anirem ....a agafar-la.

- L’....ivern de l’....any que ve l’....auran d’operar de l’orella.

- Val més ....estar-se a l’....otel que no ....aver d’....estar-se a l’....ospital.

- Si barreges bé ....oxigen i  ....idrogen, et pot donar ....aigua.

- La ....istòria de la ....umanitat és plena d’accions ....omicides.

- Els ....abitants de Ma....ó van ser molt més ....àbils.

- L’....òrfena va tirar l’....am i l’....ereu va picar.

- L’....egemonia ....el·lènica es va co....esionar amb aquesta victòria.

- ....an pro....ibit la sub....asta de ve....icles ....usats.

- En el moment d’....issar l’....ensenya, l’....orquestra fil....armònica va encertar els ....acords de l’....imne.

 

Si cal, completa amb H i escriu un derivat:

 

....umil: ..............................        ....ermita: .......................

....èrnia: .........................           ....armonia: ....................     

....ètnia      : .....................         ad....erir: .......................

....ou; ...........................            ....ortodox: .................   

....eroi: ......................               ....emicicle: .................     

....ipòtesi: ..................                ....ona: ......................

....os: .............................          ....orxata: ....................

.....isard: ............                      ex....aurir: .....................      

....exàgon: ....................        ......omenatge: .....................

....igi....ene: ...................     ....ipèrbole:.........................

....eterodox:.........................        

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)

4. Lectures 3a avaluació