CELEBREM el Dia de les llengües, que és el 26 de setembre participant en activitats sobre la diversitat lingüística.
En castellà: "San Juan está a dos pasos"
En valencià. "Sant Joan està a quatre passes".
Aquests es basaven en el nombre d'angles trobats a cada número, com es veu a la fotografia.
El número 1 té un sol angle. El número dos té dos angles i de la mateixa manera passa amb els altres nombres fins al nou. No obstant això, observem que en el número zero, la representació no conté angles.
Si volguéssim veure fins a quin grau difereix aquesta notació de la que els hindús utilitzaven, ho podem veure en el següent gràfic:
- els alfabets del món,
- paraules per saludar en diverses llengües,
- expressions en diferents llengües que no tenen traducció.
Podeu fer el cartell per parelles (es pot retallar de paper contínuo, reciclar cartolines) i haurà de contenir:
- identificació del tipus d'alfabet
- mapa on es localitzen els llocs on s'utilitza en la llengua oficial
- breu història des de la seua aparició fins a l'actualitat ☝Recordeu indicar la font d'informació: autor, llibre o web on l'heu trobada. Millor si no és wikipèdia. La informació ha de ser fiable i provenir d'un organisme oficial o revista científica, per exemple podeu consultar aquesta enciclopèdia
- dibuix de l'alfabet
- una paraula o expressió escrita amb les lletres de l'alfabet: "hola, adéu, bon dia, gràcies".
Ací teniu un poc d'informació que us pot ajudar:
A més del nostre alfabet, que s'utilitza a Amèrica, gran part d’Europa, a Àfrica i a Oceania, a la resta del món s’utilitzen altres alfabets. Ací veiem el llatí, inuit o esquimal, grec, àrab, ciríl·lic, xinés, mongol, tibetà, bengalí, hebreu, coreà. Però també podem trobar l'AFI (alfabet fonètic internacional), el morse, el braillie, ibèric, egipci, rúnic, cheroqui, etc. Ací en podeu trobar més: Alfabets i escriptures del món
A zones com el nord del Canadà podem observar que s’escriu amb un altre alfabet, pel fet que allà es troben vivint les tribus inuits.
El nostre alfabet és el més utilitzat, com observem al mapa, i és l’alfabet llatí que apareix colorejat en blau. Altres també molt estesos són el ciríl·lic, l’aràbic, el xinès, una gran agrupació d’alfabets indis, el mongol, el japonès, etc.
El segon més utilitzat podríem dir que és el grec. Encara que l’ús d’aquest alfabet el trobem en gran part a la ciència:
Per exemple, cada lletra d’aquestes simbolitzen angles a trigonometria, o valors coneguts o desconeguts. Després cada lletra té algun significat, per exemple, λ a telecomunicacions es la longitud d’ona, o μ representa el prefix micro- a tota ciència.
Podem veure que l’alfabet grec en majúscula té bastant similitud amb l’alfabet llatí. Un text en grec:
Seguint l’ordre, el següent que vindria seria el ciríl·lic. Un alfabet ben curiós:
En total té aproximadament 47 lletres. Quasi duplica el llatí. En el ciríl·lic trobem lletres que simbolitzen síl·labes, per exemple, la sh es representa amb aquesta: ш. La ch amb ч. Els sons ya/ia, ye/ie, yo/io, yu/iu es representen (l’ordre no és exacte) amb е,ё,я i ю.
Tipus de escriptures:
-Escriptura conceptual: pictograma. Exemples: jeroglífic egipci.
-Escriptura lingüística o alfabètica, com el llatí.
-Escriptura cuneïforme. Exemple: sumeri.
-Ideograma. Exemple: escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.
Orígen de les llengües
L’origen de l’escriptura no té lloc a un únic indret del món, sinó que naix, probablement a partir d’ideogrames, paralel·lament a diverses civilitzacions independents. Primerament s’usava per a la comptabilitat: Les primeres mostres d’escriptura les trobem a les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 aC).
Mesopotàmia: escriptura sumèria
Les primeres tauletes són escrites en argila amb un sistema semipictografic, és a dir, basant-se en figures identificables, que evoluciona al 2500 aC a escriptura cuneïforme, caracteritzada per la representació de caràcters i paraules amb símbols en forma de cunyes i claus. Escrivien en columnes d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
Evolució de l’ideograma “cap”, 3000-1000 aC.
Orient Mitjà i Àsia Menor
Els pobles d’Orient Mitjà i Àsia Menor, com ara els babilònics, adopten la escriptura cuneïforme. Cap al 500 aC, els perses la reinventen per fer-la sil·làbica.
Egipte: sistema jeroglífic
Del 3000 aC a 400 dC, a Egipte hi va haver l’escriptura l’escriptura jeroglífica, en la qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics. Es desenvolupen dues escriptures a partir de la jeroglífica: la demòtica (650 aC), més simple, usada per a l’administració i l’economia, i la hieràtica (gairebé tan antiga com la jeroglífica), reservada a la religió. S’escriu segons el sistema bustrofedó, és a dir: fa forma de serp, comença a la primera línia d’esquerra a dreta per continuar a la següent de dreta a esquerra
Xina: escriptura logogràfica
Els primers caràcters de l’escriptura xinesa ja apareixen el 1400 aC (dinastia Shang). Des de la reforma de la dinastia Qin (III aC) fins al s. XX el nombre de caràcters no para de créixer fins arribar als 50.000. Els caràcters són logogrames: és a dir, grafemes, unitat mínima d’un sistema d’escriptura, que per sols ja representen una paraula.
Japó
A partir dels caràcters xinesos els japonesos comencen a adaptar, a partir del s. V dC, els seus kanji. Però aquesta no és la única escriptura japonesa: també compten amb els sil·labaris kana (hiragana i katakana) i el romanji. Els hiragana són utilitzats en la flexió dels verbs, a l’hora de fer adjectius o similars; també s’escriuen per a la simplificació dels kanjis. Els katakana s’usen quan es parla de noms estrangers o científics. El romanji és la transcripció fonètica de l’alfabet llatí.
Amèrica Central
Els sistemes d’escriptura més complets de l’Amèrica precolombina són l’asteca i el maia. Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics. Els primers testimoniatges d’escriptura centreamericans són del 600 aC.
Logograma maia Ollin (moviment) Pictograma asteca
Creta: escriptura jeroglífica i sil·làbica
A Creta s’empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 aC) que evoluciona en dues variants: la primera correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea); la segona evolucionaria de la primera i correspon a una llengua grega (indoeuropea). Totes dues són sil·làbiques, s’escriuen sobre tauletes d’argila i el seu us principal és la comptabilitat.
Primera Segona
Escriptures alfabétiques:
Les primeres escriptures alfabètiques van tindre l’origen a l’Àsia. Aquestes són una evolució de l’escriptura egípcia i són una conversió de les inscripcions de la zona o pot ser que evolucionaren a l’escriptura cuneïforme. Un exemple és l’alfabet urgaita, nascut a Síria, amb 30 signes.
Alfabet fenici
Altres escriptures alfabètiques importants i una mica posteriors en el temps són els alfabets fenicis i els seus derivats. En el seu sistema no és representen les vocals i només les consonants són representades. Ací contraposem dues rames per veure les diferencies.
El grec
L’origen de l’escriptura grega es fenícia i les primeres inscripcions es troben a origen de l’idioma grec es data en el segle VIII abans de Crist, encara que hi ha historiadors que ho datarien 2 segles abans. El grec ha anat evolucionat segons la zona o l’època fins a arribar al alfabet modern. A continuació amb la paraula “Kalla” que vol dir bé ho escriurem amb els quatre sistemes.
Alfabet hebreu:
Té dues variants, la variant antiga, derivada del fenici i només d’ús religiós a la actualitat i la variant moderna, anomenada hebreu quadrat i que s’utilitza actualment a Israel.
Alifat àrab:
Té 28 consonants i no hi ha vocals sinó símbols vocàlics que t’indiquen quina vocal anirà pròxima. Les primeres restes es daten del s.VII.
Sistema indi:
Hi ha una escriptura protoíndica que és però, encara tot un misteri ja que hi ha uns 250 signes sense desxifrar, però es sap que les escriptures modernes provenen de l’arameu i han sorgit moltíssims sistemes d’escriptures però un dels més importants i famosos es el sànscrit o devangari. Té 32 sons consonàntics i 4 vocàlics.
Alfabets eslaus:
Sorgeixen quan Ciril·li (evangelitzador) crea l’alfabet per evangelitzar aquests pobles eslaus, el segle IX d.C. Fins a arribar al nombre actual, per exemple en el alfabet rus, es va ampliar 2 veagades.
Sistema ibérics i rúnics.
De l’alfabet ibèric es coneix la pronunciació ja que és un sistema que prové del grec i tenien sorolls semblants. Encara que es coneixia la pronunciació, el significat de les paraules no es sabien i no s’ha pogut traduir. Hi han símbols o lletres que serveixen per un fonema com per exemple “a” i alguns que serveixen per dir síl·labes “da”.
No es difícil observar la semblança d’algunes lletres ibèriques amb algunes runes germàniques. Aquestes runes van ser creades molts segles després, en el segle II d.C i es van seguir utilitzar fins al segle XVII. Tenen dos tipus de lectures, la lectura d’una lletra, un fonema o la lectura d’una paraula. S’utilitzava la segona part de les runes per tarots i bruixes o encanteris.
Per què la semblança? La teoria o la raó més bona i ferma es perquè els germànics es van basar en el llatí per crear algunes lletres o runes i el sistema ibèric prové del mateix lloc que l’alfabet llatí.
Nous alfabets
Amb els pas dels segles no han deixat d’aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d’expressió escrits o visuals: la taquigrafia, el telègraf, l’escriptura per a cecs, l’IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886), el codi de signes per a sords, els senyals de trànsit, etc…
Els elements amb els quals produïm o fixem l’escriptura també han evolucionat radicalment: la impremta, la màquina d’escriure i l'ordinador.
Cartells en diferents llengües
Feu un cartell i anoteu la paraula HOLA o una altra que usem habitualment en la llengua corresponent: Indiqueu també el nom de la llengua i els països on es parla. Podeu escriure la paraula en color i la resta en negre. O també:
2n) Lost in traslation: veieu el següent vídeo i trieu una paraula que us agrade i que no tinga traducció. Penseu en les llengües que conegueu, per exemple en valencià tenim algunes com:
"Desfici,Trellat, Socarrat, Mante, Mudat, Malícia, Quimera, Coentor, Amollar, destemplat".
Expressions: "Açò és mel de romer", "a fer la mà", "ME CAGUEN DÉNIA", "LA MARE QUE VA", "CAP DE SURO", "AIXÒ ES BUFAR EN CALDO GELAT", "TINDRE POCA ESPENTA", "A MANTA! ", "Ser un BORINOT, MONIATO", "NYÀS!,"MENINFOT", "QUINA MELSA", "MILHOMENS", etc.
Sabeu què signifiquen? Cerqueu el significat i l'anoteu en un cartell amb la paraula rotulada en un color, el nom de la llengua i algun dibuis, si voleu.
Expliquem per parelles 1 prejudici.
Preparem cartelleria resumint-los.
- Quantes llengües es parlen al món? D'on es creu que prové la primera llengua que es va parlar? Quina és la llengua del món més parlada?
- Quantes llengües es parlen a Europa i com s'anomena la llengua de la qual provenen? Quines famílies lingüístiques trobem a Europa?
- Quines llengües europees conegueu de cada família?
- Quantes llengües es parlen a l'estat espanyol i quines són?
- Anomeneu 5 alfabets diferents i les llengües que els utilitzen.