CANÇONS QUE ENS AGRADEN
"Qui canta els seus mals espanta", i és que cantar ens fa feliços, perquè quan cantem connectem amb aquelles emocions que ens aporten benestar.
Si tenim un mal moment i sentim una cançó que ens fa vibrar, que ens agrada i que ens transporta a uns records bonics, segurament millorarem el nostre estat d’ànim. Però si a més a més cantem, ens transportem a un estat d’eufòria que ens permet evadir-nos dels problemes que ens tenien capficats, perquè l’oïda, la veu i el cos i la ment es concentren en una sola cosa que ens fa estar plenament connectats amb l’Ací i l’Ara.
Cantar mentre treballem o faenegem
Fins fa ben poc temps la gent cantava mentre treballava, es cantaven tonades que acompanyaven i alleugerien faenes com els treballs del camp; trobem cançons per aplegar olives, per segar, etc. D’altres que es cantaven en treballs rutinaris i en comunitat, com els romanços, que tant podien ser cantats per cosidores com per pescadors, mentre feien faenes que els permetien seguir el fil d’una història que narrava fets alliçonadors, històrics o successos recents.
Les cançons acompanyaven també les faenes de la llar i les estones vora el foc, en família. Eren, doncs, una eina de transmissió oral que, de generació en generació, ajudava a crear un imaginari col·lectiu i a traspassar valors, conceptes morals i coneixements sobre el funcionament social.
Per què ja no cantem tant?
Les tipologies de faenes han canviat, i ningú s’imagina un oficinista cantant un romanç davant l’ordinador, perquè desconcertaria els companys; i la música s’escolta en format àudio, via cascs, de forma individual.
LES NOSTRES CANÇONS FAVORITES
Durant el curs, anirem seleccionant les nostres cançons favorites per compartir-les en la megafonia de l'Institut. Presentarem la lletra, els intèrprets i informació sobre el disc on s'inclouen. L'acompanyarem amb alguna foto o dibuix que l'il·lustren per fer un cartell de presentació que difondrem en les xarxes socials del centre.
Cantar mentre treballem o faenegem

💭 Què et recorda el títol?
😀😂😖Quines sensacions has tingut en escoltar la cançó?💬 Quin missatge ens transmet? Estàs d’acord o en desacord amb el missatge? Per què?
Falten els accents? Els hi posem.
MYSTERY SKYPE
Descobrim la música de diferents llocs
En totes les llengües hi ha variacions en la forma de parlar: Si en anglés sentiu que algú diu elevator i subway en comptes de lift (ascensor) i underground (metro), podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el d'Anglaterra.
En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús):
- [mushasho], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine.
- "Tengo un coche muy chico", o "Pon el libro en lo alto de la mesa".
- "Ustedes estáis contentos" en compte de "Ustedes están contentos".
Visualitzem el vídeo del programa “Trau la llengua”, per anotar les diferències de lèxic que podem trobar al País Valencià.
2. El registre formal, públic, general de l'escola i els mitjans de comunicació. Ex.: "nosaltres, aquest, veure, arrel"
1. Septentrional:
- Pèrdua de la –r final: anar > anà.
- Manteniment de la –d- intervocàlica en el sufix –ador: caçador > caçadó.
- Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo.
- Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals: ell tenia > ell tenie, tindria > tindrie.
- Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer, los amics.
- Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les desinències –és, -ís: cantés, temés, patís en comptes de cantara, temera o patira.
2. El castellonenc:
- Canvi en la pronúncia d’algunes consonants: la ts es pronuncia com la tx : potser >potxer; la tz es pronuncia con la tg i la tj : dotze > dotge.
- Terminació –e per a la 3a persona del present d’indicatiu (ell parla>ell parle) que s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: cantave, cantarie, cantare.
3. L’apitxat o central:
- Ensordiment de la esse sonora que es transforma en sorda: casa > cassa.
- Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj que es pronuncien com a tx: gent > txent, platja > platxa, germà > txermà.
- Diftongació vocàlica: obriu>auriu
- Pronoms febles: es pensa>se pensa
- Ús quasi exclusiu del perfet simple: aní, vinguí, torní.
4. Meridional:
- Tendència a l’harmonia vocàlica: tota –a final àtona es pronuncia com la o oberta tònica anterior (porta>pOrtO) o com la e oberta tònica anterior (terra >tErrE).
- Dins del valencià meridional s’inclou el parlar de les localitats de Tàrbena i de la Vall de Gallinera, que, com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, van ser repoblades per mallorquins al segle XVII i en mantenen alguns trets, com ara l’article salat: es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira.
5. L’Alacantí:
- També és dóna l’harmonia vocàlica.
- Pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica: roda > roa. Supressió de la –r final: cantar > cantà.
- El diftong –ou s’obri en –au: pou > pau.
- Ús de l’adverbi aquí en lloc d’ací.
- Utilització de la forma astò en lloc d’açò.
- Ús de la forma impersonal ha hi en lloc de hi ha.
Juguem al Kahoot, repassem totes les característiques de les àrees lingüístiques del País Valencià a partir de les que s'han presentat a classe.
Vocals àtones:
Català oriental: o, u > u / a, e > e neutra
Català occidental: distinció a, e / o , u
Morfologia verbal: Primera persona del present d’indicatiu
- Català central: Jo estimo [u], jo digui; meva/teva/seva; noi; feina; mirall, vespre, petit, patata, merci, etc.
- Rossellonès: Jo estimi; minyó
- Nord-occidental: Jo estimo [o], ell tenie, article lo/los
- Valencià: Jo estime; meua/teua/seua; faena; espill, xicotet, creïlla, gràcies, etc.
- Balear: Jo estim, cantam/cantau; article salat (es, sa, ses); al·lot (xic); s'horabaixa, gracis, famili, moix (gat)
- Alguerès: Jo estim, minyó.
a) Si tingueren els angelets aquelles llepolies, se xuplarien de gust. M’entens tu, els morros. Una mola de gent, havia ara mateixa, quan venia jo de cal barber d’arrancar este queixal, davant el mostraor.
b) Molts al·lotets no han de mester anar a n’es bany del Raconet, per nadar. Si qualque municipal les hi vol veure, basta que hi vaja de les cinc a les vuit de s’horabaixa.
c) Una vegada em va visitar un venedor de forats a domicili. De moment vaig dir-li que estava servit, que més aviat em feia falta un producte (entre material i espiritual) per tapar els que ja tenia.
-Porto novetats -em respongué-. No hi perdrà res veient el mostrari, sense cap compromís. [...]
d) La noia es va aixecar nerviosa i amb tota la seva força va exclamar: Que tinguis sort i et vagi bé en la vida ! Penso que fou les darreres paraules que pronuncià.
e) Això és lo fumeral...pel fumeral hi surt lo fum...D’allò negre de dins del fumeral en diem estalzí, i ho llimpiàvem. Pos rascant-lo, en una argilaga. Lligàem una argilaga a una corda, i la un estirae de dalt i l’altre de baix, i així, i com que l’argilaga tot és de punxa, pos se quedae net...Ton oncle Manel en llimpiave.
f) -No li assegure l’èxit, però faré el que puga per trobar la seua filla.
-Li ho agraïsc enormement -féu l’home, molt reconegut.
-Jo tinc una minuta...
-És clar -s’avançà Solapenya- que pense pagar-li la faena. No repararé en despeses.
Ferran Torrent, Penja els guants, Butxana.
- verbs en perfet simple: aní, torní, vinguí, volguí, fiu, fou, siguí, cantí, etc.
- ensordiment de consonant sonores: metxe, platxa, txujar, txent, cassa, possar, sero, soològic
- lèxic: xic/a, espill, agranar, cremà, abaejo, vesprà, vegà, mocaor, etc.
- demostratius: este, eixe
- possessius: meua, teua, seua / demostratius: ací
- numerals: huit, dèsset, dihuit, dèneu
- expressions: "xe, a poqueta de nit, ni més ni manco, xicotet o xicotiu, aixina"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada