dilluns, 14 de juny de 2021

Autoavaluació i propostes de millora

Feu la vostra autoavaluació i una valoració del curs contestant el següent qüestionari






Lectura recomanadaHeli Argilés i els misteris d'aigua, Esther Climent Gosp

Totes les ciutats amaguen secrets profunds, però poques persones els coneixen. Una d’elles és Heli Argilés, una jove estudiant de l’Acadèmia Secreta d’Enigmes, Guisats, Espantacriatures i Llegendes. De la seua mà, ens endinsarem la València més misteriosa i descobrirem com d’important és l’aigua que corre pel Túria i que batega a l’Albufera.










PRÀCTIQUES: Per entrenar-se durant aquest estiu amb audiovisuals, lectures, música, cliqueu en les següents webs:

Recursos per a practicar valencià en Internet 



Vols entretindre't alhora que aprens valencià?
Ací tens una llista de jocs gratuïts per a aprendre valencià jugant. Clica en l'enllaç per a accedir als continguts.

🔻Jocs de llengua🔻
🔗 Enjogassa’t, joc en línia per a aprendre valencià per nivells (apte per a diferents dispositius): https://buff.ly/35UuECw (Diputació de València)
🔗Pràctic, programa amb activitats d’aprenentatge autocorrectives: https://buff.ly/2zvsOvU (Generalitat Valenciana)
🔗 Jugallengua, joc de preguntes i respostes sobre llengua: https://buff.ly/3coRR29 (Generalitat Valenciana)

🔻Jocs diversos🔻
🔗 Trivinet, joc en línia de preguntes i respostes: https://buff.ly/2WQkT4i (TriviNet)
🔗 Preguntados, joc multijugador de preguntes i respostes (cal triar l’idioma en ‘Configuració’): https://buff.ly/2T27cht (PEGI 3)
🔗 Apalabrados, joc multijugador per a formar paraules (cal triar la llengua en ‘Configuració’): https://bit.ly/2zCeSAk (PEGI 3)
🔗 ScrabbleD, joc de tauler lingüístic personalitzable contra l’ordinador o altres jugadors : https://bit.ly/3dIc0k4 (disponible en Softcatalà)
🔗 Word Challenge, joc de paraules amagades (cal triar la llengua en ‘Configuració): https://bit.ly/2Wq90mA (PEGI 3)
🔗 Sopa de lletres, amb 15 temàtiques i 6 nivells de dificultat (cal triar la llengua en ‘Configuració’): https://bit.ly/2SZ65Pw (PEGI 3)
🔗 Sebran, minijocs educatius per aprendre lletres i nombres (4-9 anys): https://bit.ly/3dDwEll (disponible en Softcatalà)

🔻Minijocs televisius🔻
🔗 Els Bíters, aplicació mòbil amb jocs i accés directe als vídeos de la La Colla: https://apple.co/3dBGjso [IOS] o https://bit.ly/2WKzcHi [Android] (À Punt)
🔗 Jocs del Club Super3, minijocs en línia: https://bit.ly/35WGvA2 (TV3)

dimecres, 9 de juny de 2021

Ruta pel Cabanyal

Coneguem la història del nostre barri a través dels seus carrers amb les antigues barraques, els edificis modernistes, els murals i grafits.


Preparem un itinerari pels carrers del Cabanyal-Canyamelar i el seus voltants assenyalant-lo en un mapa de Google

1r) En grups de 2, triareu un destí del mapa i busqueu informació sobre el que hi trobarem: quin personatge dona nom al carrer o als murals, quin estil o tipus d'edifici obervem. Podeu triar entre els següents:

  • Carrer d'Escalante: Jiménez i Adrián Lacuerda
  • Carrer de la Barraca: Mural Josefina Castellví: Malak i Camila
  • Biblioteca Municipal Casa de la Reina: Camen i Sara
  • Observatori del Canvi Climàtic: Leyre i Paula
  • Cases modernistes del C/ del Mediterrani: casa de l'os, núm.  31, 37: Sofia i Cristian
  • Edifici Veles e Vents: Adrián M. i Andrea
  • Llotja de pescadors i fàbrica de gel: Quiles i Pons
  • Atelier dels bous: Alejandro i Aitor
  • Barraques: Mario i Marc
  • Carrer de Tramoyeres: Mural de Sofia Kovalévskaia: David

2n) Creeu un codi QR amb aquesta informació i l'imprimiu.

3r) Presentació a classe de la informació que heu inclòs al mapa per tal de concretar l'itinerari.

4t) Realització de la ruta pels carrers seleccionats dilluns 14 de juny. Durant la ruta, penjareu en Instagram les vostres imatges (fotos i vídeos) amb l'etiqueta #cabanyalserpis. Creeu un compte amb el @ de l'Institut i poseu-li un nom al vostre grup que es corresponga amb el vostre destí en el barri. Entrevistareu a algun vianant per preguntar-li què sap sobre les cases o els murals que hi han. Compartireu amb ell si vol el QR amb la informació que heu seleccionat. Pegareu el codi QR al costat de la casa o el mural per a què qui vulga la puga consultar.


Blasco Ibáñez, en la seua novel·la Flor de mayo de 1895 ens va deixar la següent descripció del Poble Nou de la Mar, hui Cabanyal-Canyamelar: 

"Amontonábase en el fondo los edificios del Grao, las grandes casas donde están los almacenes, los consignatarios, los agentes de embarque, la gente de dinero, la aristocracia del puerto. Después, como una larga cola de tejados, la vista encontraba tendidos en línea recta el Cañamelar, el Cabañal, el Cap de França, masa prolongada de construcciones de mil colores, que decrecía según se alejaba el puerto. Al principio eran fincas de muchos pisos y esbeltas torrecillas y en el extremo opuesto, lindante con la vega, barracas blancas con la caperuza de paja torcida por los vendavales."

Per saber més sobre la història del Cabanyal, podeu consultar aquesta web i fer un resum de la història i del tipus d'estil arquitectònic de les cases del modernisme popularCabanyal històric

Alguns edificis singulars del Cabanyal que podem fotografiar durant la ruta:

No hem d’oblidar-nos d’altres edificis que han format part del patrimoni del Cabanyal i que últimament s’han salvat de l’espoliació a què ha estat sotmès el barri. Es tracta  de la Casa dels bous i de la Llotja del peix, el Casinet, l'antic escorxador, la Fabriqueta (edifici en el qual es venien licors a la menuda), l'actual Biblioteca de la Reina i el Museu de l’arròs, la casa de Blasco Ibáñez. Les torres Miramar (com la del C/Escalante, 205) foren construïdes sobre els habitatges, des de les quals es podia veure la mar, tot i que no eren torres de caràcter defensiu. Servien històricament per a portar a terra notícies dels pescadors, abans que arribaren les barques, notícies de tornada per als familiars i de peix per al mercat. 

diumenge, 6 de juny de 2021

Les llengües romàniques

 QUÈ SÓN LES LLENGÜES ROMÀNIQUES? PER QUÈ S'ANOMENEN AIXÍ?

L’adjectiu romànic és una derivació lèxica del topònim Roma. Aquesta ciutat, pels volts del segle I a. C., va crear tot un imperi que constituïria una nova civilització. Progressivament, Roma va anar eixamplant les seves fronteres i expandint la romanització, és a dir, el procés d’imposició o d’adaptació segons els casos de les estructures polítiques, socioeconòmiques i culturals del poble romà, mitjançant instruments eficaços com ara l’exèrcit o l’administració. El màxim exponent de la romanització va ser la llengua llatina.

Les llengües que deriven del llatí s'anomenen llengües  romàniques o neollatines. Arran de la caiguda de l'imperi romà (segle V), el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris que el constituïen es va anar fragmentant fins a donar origen a les llengües romàniques, que es considren ja formades entre els segles VIII i X.  Actualment, les principals llengües romàniques són 9: 

- Castellà
- Català
- Francès
- Galaicoportuguès (gallec i portuguès)
- Italià
- Occità (i aranès, una varietat de l'occità)
- Romanès
- Romanx o retorromànic
- Sard

Hi ha altres llengües romàniques, molt minoritàries, que no s'han arribat a consolidar: l'asturià o bable, l'aragonès o fabla aragonesa i el francoprovençal (llengua de transició entre l'occità i el francès). D'altres no han arribat fins als nostres dies: és el cas del dàlmata (parlat a la costa adriàtica de l'actual croàcia), que es va extingir el 1898 quan va morir el seu darrer parlant, Antoni Udina.

L'estatus de les llengües romàniques és molt variat. Algunes són oficials en els seus respectius estats (portuguès, castellà, francès, italià i romanès), d'altres són cooficials (català i gallec a Espanya, romanx a Suïssa) i la resta tenen serioses dificultats per sobreviure.

Les llengües romàniques, en virtut del seu origen comú, tenen moltes semblances entre sí. 
Semblances de família: Com a «filles» del llatí, les llengües romàniques són «germanes» i tenen un aire de família, que és molt fàcil d'observar en el vocabulari. Fixa-t'hi:












Ara bé, aquestes llengües «germanes» de vegades han seguit la «mare» per camins diferents. 
Per exemple, la paraula castellana hablar i la gallega falar deriven del verb llatí FABULARE, 
mentre que els verbs parlar en català i en occità, parler en francès i parlare en italià 
deriven del verb llatí PARABOLARE. També els mots llatins metus i pavore, que respectivament han donat lloc a formes diferents com miedo, medo, paura i por tot i tenir el mateix significat.

També els romans arribaren fins a l'actual Anglaterra i per això hi ha paraules semblants. Per això auantes més llengües sapieu, més fàcil aprendre'n d'altres. Per exemple, el valencià pot ajudar-vos a aprendre vocabulari i sons de l'anglés. Es pronuncien igual les consonants de moltes paraules i algunes són molt semblants ja que el 60 % del vocabulari anglés té un origen greco-llatí i el 45 % ve del francés. Veiem alguns exemples de sons coincidents en paraules angleses i valencianes: peix = fish; Joan = John; gener = January

ACTIVITATS:

1. Indiqueu la paraula equivalent en anglés dels següents mots per seguir amb aquest exemples:
rosa =                vaixell =              oncle =            adreça =             taula=            mosaic =

2. Indiqueu la paraula equivalent en valencià dels següents mots per seguir amb aquest exemples:
zero=             art =            support =               temple =                 vermilion=                acid =

ACTIVITAT: Ompliu un mapa mut amb els països per on es va estendre l'Imperi romà i el nom de les llengües romàniques i incloeu en cada país algunes paraules traduïdes en totes eixes llengües com:

HOLA, SALUT, OLÁ, CIAO, BUNA ZIUA, ADIEU
Ací teniu un model: