diumenge, 6 de juny de 2021

Les llengües romàniques

 QUÈ SÓN LES LLENGÜES ROMÀNIQUES? PER QUÈ S'ANOMENEN AIXÍ?

L’adjectiu romànic és una derivació lèxica del topònim Roma. Aquesta ciutat, pels volts del segle I a. C., va crear tot un imperi que constituïria una nova civilització. Progressivament, Roma va anar eixamplant les seves fronteres i expandint la romanització, és a dir, el procés d’imposició o d’adaptació segons els casos de les estructures polítiques, socioeconòmiques i culturals del poble romà, mitjançant instruments eficaços com ara l’exèrcit o l’administració. El màxim exponent de la romanització va ser la llengua llatina.

Les llengües que deriven del llatí s'anomenen llengües  romàniques o neollatines. Arran de la caiguda de l'imperi romà (segle V), el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris que el constituïen es va anar fragmentant fins a donar origen a les llengües romàniques, que es considren ja formades entre els segles VIII i X.  Actualment, les principals llengües romàniques són 9: 

- Castellà
- Català
- Francès
- Galaicoportuguès (gallec i portuguès)
- Italià
- Occità (i aranès, una varietat de l'occità)
- Romanès
- Romanx o retorromànic
- Sard

Hi ha altres llengües romàniques, molt minoritàries, que no s'han arribat a consolidar: l'asturià o bable, l'aragonès o fabla aragonesa i el francoprovençal (llengua de transició entre l'occità i el francès). D'altres no han arribat fins als nostres dies: és el cas del dàlmata (parlat a la costa adriàtica de l'actual croàcia), que es va extingir el 1898 quan va morir el seu darrer parlant, Antoni Udina.

L'estatus de les llengües romàniques és molt variat. Algunes són oficials en els seus respectius estats (portuguès, castellà, francès, italià i romanès), d'altres són cooficials (català i gallec a Espanya, romanx a Suïssa) i la resta tenen serioses dificultats per sobreviure.

Les llengües romàniques, en virtut del seu origen comú, tenen moltes semblances entre sí. 
Semblances de família: Com a «filles» del llatí, les llengües romàniques són «germanes» i tenen un aire de família, que és molt fàcil d'observar en el vocabulari. Fixa-t'hi:












Ara bé, aquestes llengües «germanes» de vegades han seguit la «mare» per camins diferents. 
Per exemple, la paraula castellana hablar i la gallega falar deriven del verb llatí FABULARE, 
mentre que els verbs parlar en català i en occità, parler en francès i parlare en italià 
deriven del verb llatí PARABOLARE. També els mots llatins metus i pavore, que respectivament han donat lloc a formes diferents com miedo, medo, paura i por tot i tenir el mateix significat.

També els romans arribaren fins a l'actual Anglaterra i per això hi ha paraules semblants. Per això auantes més llengües sapieu, més fàcil aprendre'n d'altres. Per exemple, el valencià pot ajudar-vos a aprendre vocabulari i sons de l'anglés. Es pronuncien igual les consonants de moltes paraules i algunes són molt semblants ja que el 60 % del vocabulari anglés té un origen greco-llatí i el 45 % ve del francés. Veiem alguns exemples de sons coincidents en paraules angleses i valencianes: peix = fish; Joan = John; gener = January

ACTIVITATS:

1. Indiqueu la paraula equivalent en anglés dels següents mots per seguir amb aquest exemples:
rosa =                vaixell =              oncle =            adreça =             taula=            mosaic =

2. Indiqueu la paraula equivalent en valencià dels següents mots per seguir amb aquest exemples:
zero=             art =            support =               temple =                 vermilion=                acid =

ACTIVITAT: Ompliu un mapa mut amb els països per on es va estendre l'Imperi romà i el nom de les llengües romàniques i incloeu en cada país algunes paraules traduïdes en totes eixes llengües com:

HOLA, SALUT, OLÁ, CIAO, BUNA ZIUA, ADIEU
Ací teniu un model:

























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada